EL DO DE LA VERITAT (Jn 1,17)

El do de la veritat (Jn 1,17). Levangeli segons Joan com a revelació de Jesús, és una obra que vol escatir com podem definir lEvangeli segons Joan (EvJn). Després de publicar El evangelio es Jesús. Pautas para una nueva comprensión del Evangelio según Juan, lOriol Tuñí va decidir que calia fer una anàlisi dels gran blocs literaris que conformen lEvJn amb lobjectiu doferir-ne una definició. Aquesta anàlisi ocupa els cinc capítols daquest llibre. El primer situa el pròleg (1,1-18) i el seu missatge en el marc jueu en el qual es va gestar: És un himne o càntic dacció de gràcies per latansament de Jesús com a paraula de Déu que es diu al món. El capítol segon és una anàlisi del bloc narratiu central de lEvJn (1,19-12,50) per tal de presentar les narracions i diàlegs que hi tenim, en la mesura que són narracions i dialegs de revelació. El capítol tercer és un aprofundiment del medi cultural en el qual es va gestar lEvJn: el judaisme. Mostra com el rerefons jueu condiciona i afaiçona de forma notable el missatge central de lEvJn. En el quart capítol hi ha una avaluació del paper i missatge dels llargs capítols del comiat de Jesús en lEvJn, com a discursos adreçats directament al lector daquesta obra (13,1-17,33). Finalment, el darrer capítol es una lectura del relat de lexaltació de Jesús que, paradoxalment, més que presentar el sentit de la mort de Jesús, subratlla el paper i sentit de la seva vida de cara al lector (18,1-20,31). La conclusió del llibre defineix lEvJn com a una revelació de Jesús, en un doble sentit: lEvJn es una revelació que té Jesús com a objecte i subjecte. Jesús es qui revela i la revelació és Jesús. Lautor considera aquesta obra com un complement de la seva obra anterior.