JOSEP I ÀSENET

Entre els escrits pseudo-epigràfics de l'Antic Testament, trobem tan sols una obra que podem qualificar de novel·la; es tracta d'un escrit judeo-cristià datable entre el segle II i el III dC. La novel·la és una glossa a la història de Josep descrita en el llibre del Gènesi (caps. 41-46). Josep, l'home ideal, es mereix una esposa perfecta; és una persona noble, respectuosa, tolerant i fidel. Àsenet, en canvi, la figura principal de la novel·la, presenta, al començament, les característiques dels politeistes: orgull, menyspreu, autosuficiència. Escrita probablement a Alexandria, la novel·la revela la situació dels jueus de la diàspora preocupats pel problema dels matrimonis mixtos.