Més informació
Aquest llibre pretén presentar els contextos previs, els orígens i el desenvolupament del sagrament de l’eucaristia. Les relacions entre les diverses corrents de la tradició només es poden precisar si s’estableix una connexió entre elles i l’esdeveniment fundant, és a dir, el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles «la nit que havia de ser entregat» (1Co 11,23). En la primera part, es tracta d’estudiar els dos plantejaments sobre els àgapes rituals i la seva eventual relació amb el culte sacrificial: la concepció pròpia del món jueu i grecoromà o hel·lenístic. En segon lloc, l’atenció se centra en els orígens del sagrament de l’eucaristia, és a dir, en el sentit que Jesús va voler donar a la cena amb els seus deixebles, en el marc d’una vida que s’anava acabant i d’una mort que emergia d’una manera cada cop més imminent. Finalment, se n’ocupa de la litúrgia eucarística en els inicis del cristianisme, reflectida en els llibres del Nou Testament, escrits principalment en el segle I, i els documents escrits a principis del segle II i III, sobre tot el text de la Didajé.