LA DECISIÓ DE SER UN MATEIX

Lexperiència de la culpa, la vivència de lamor i la consciència lúcida i quotidiana de la pròpia mortalitat, són les tres rutes existencials amb les quals Kierkegaard ens convida a recórrer per tal de preparar lencontre real amb un mateix, condició indispensable per a una vertadera relació amb la transcendència. El present assaig vol servir de fil dAriadna al lector que accepti la invitació del filòsof de Copenhaguen i vulgui participar en el diàleg maièutic amb els múltiples autors pseudònims que conformen el complex corpus literari de Kierkegaard. Interpel·lat per aquesta legió dinterlocutors (Johannes, Hilarius Bogbinder, Afham, Constantius, Taciturnus, Climacus, Anticlimacus, etc.) que sexpressen en primeríssima persona del singular, el lector és comminat a no fugir de si mateix, a fi darribar a tenir una relació desemmascarada amb la seva més autòctona realitat singular. Gràcies al potencial personalitzant de la culpa, lindividu se pot sostreure a lanonimat de la multitud i iniciar el moviment de lautodeterminació que li farà palesa lessencial autocontradicció que plana sobre la subjectivitat abandonada a si mateixa. En virtut dun amor decidit i compromès, lamant és capaç dabandonar la immediatesa, segellant la seva afectivitat amb lempremta de la perdurabilitat. Davant la «seguretat incerta» del propi final, lexistència històrica es podrà revestir duna nova seriositat que li vagi conferint una plusvàlua eterna. Aixá doncs, en les profunditats del jo, la culpa, lamor i la mort, sense perdre la condició de rutes existencials, sendevinen també com a cruïlles que adverteixen de lexistència dun territori heterogeni, on cada un pot ser més ell mateix quan més transparentment es disposa «davant el Poder» que el fonamenta.