El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. Arxius Vaticans (1921-1923)

Aquest nou estudi, El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. Arxius vaticans (1921-1923), ve a ser la continuació d’un d’anterior, La Qüestió Catalana en l’Arxiu Secret Vaticà. De la Restauració a Primo de Rivera (1875-1923), aparegut el 2017,[1] i esperem que a aquests dos els en puguin seguir d’altres sobre el cardenal Vidal i Barraquer i la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura militar primer (1923-1925) i la civil (1925-1930) després, així com la visita apostòlica del nunci Tedeschini i les conseqüències que el seu informe final tingué en la vida pastoral i cultural de l’Església de la Tarraconense i en l’àmbit català (1928-1931).

En La Qüestió Catalana en l’Arxiu Secret Vaticà vam exposar l’actuació dels diversos nuncis apostòlics destacats a Madrid del temps de la Restauració tocant al tema catalanista. En aquest segon estudi, El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera, hi veurem sols l’activitat d’un sol nunci de Sa Santedat a Espanya, Federico Tedeschini, des que arribà a Madrid (juny de 1921) fins al cop d’estat militat (setembre de 1923), esguardant tothora l’activitat desenvolupada pel cardenal Vidal i Barraquer, també analitzada especialment a través del prisma de la Qüestió Catalana.

En aquest estudi, a diferència de l’anterior, hem aplegat la correspondència de Vidal i Barraquer d’aquest període i alguns dels seus escrits. La immensa majoria d’aquests papers —dos-cents tres documents— eren fins ara inèdits. Tanmateix, encara que la més gran porció d’aquesta producció documental es refereixi a la temàtica catalana, hi ha algun escrit que no la toca. El motiu de fer aparèixer tota aquesta documentació és que un dia es pugui editar, per part de nosaltres mateixos o d’altres, formant d’aquesta manera un «Arxiu Vidal i Barraquer. Església i Estat durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)», acostant-nos així a l’Arxiu Vidal i Barraquer, aparegut a cura del pare Miquel Batllori i de Víctor M. Arbeloa. En suma, no hem oblidat mai el que tothora perseguíem en la nostra investigació, això és, l’anàlisi de les relacions Església-Estat davant del fenomen catalanista i per extensió a la història social i política d’Espanya i en concret de Catalunya.

[1]Ramon Corts i Blay, La Qüestió Catalana en l’Arxiu Secret Vaticà. De la Restauració a Primo de Rivera (1875-1923), Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià 2017.