TEOLOGIA DE LA PARAULA A LA LLUM DE LA DEI VERBUM

Una de les tasques més apassionants de la teologia és situar-se dins la gran Tradició de l'Església i avançar-se a llegir l'Escriptura segons l'Esperit amb qué fou escrita. Cal elaborar una hermenèutica del dogma, desplegar els nuclis i les intuïcions dels Concilis i del Magisteri, capbussar-se en els harmònics de la «lex orandi» i de l'entramat sacramental de l'Església, comprendre el «sensus fidei» del poble de Déu i la seva praxi de vida evangèlica en el decurs dels anys i dels segles. Però, tot això ha de ser realitzat sense deixar de banda les preguntes i les demandes múltiples que arriben del món, on conviuen creients i no creients, gent duna confessió religiosa i duna altra, autòctons i immigrants, integrats i alternatius. Amb la seva teologia de la història, la Dei Verbum contribueix a precisar el lloc de la Paraula que es fa present en la humanitat i, en darrer terme, a mostrar el rostre dun Déu, a qui «va plaure..., en la seva bondat i saviesa, revelar-se ell mateix»; així, «els homes tenen accés al Pare pel Crist, Verb encarnat, en l'Esperit Sant...» (DV 2).