JESÚS EN LA CARTA ALS HEBREUS. UNA CRISTOLOGIA DE MATRIU JUEVA

El discurs de la Carta als Hebreus sescriu esguardant el cel i convidant a fer el mateix, eixamplant horitzons i mostrant el destí final dels creients. El cel dHebreus no és informe i eteri, sinó a manera de santuari on reposa en el lloc més sagrat lexcelsitud de la Majestat divina amb Jesús assegut a la seva dreta. Els destinataris són convidats a pujar vers aquests espais, aprofitant el decisiu moment escatològic: són els darrers temps inaugurats amb lencarnació de Jesús, uns temps messiànics que romanen oberts gràcies a la seva ascensió al cel i que es clouran amb el seu retorn definitiu. Els creients han daprofitar lavinentesa daquest apropament excepcional entre cel i terra, que obre un camí segur i directe a Déu i que passa per Jesucrist. Es tracta dun recorregut que comença duna manera responsable i compromesa en els espais terrenals i que culminarà en les altures, al costat del qui ha inaugurat aquest accés. Hebreus esdevé una aturada per reagrupar els creients i cohesionar-los, per encoratjar-los a la perseverança tot admirant el gran sacerdot Jesucrist, que els facilita el camí mitjançant la seva intercessió, i els espera a la fi del trajecte amb les portes del cel obertes.